L’equipament de la llar amb noves tecnologies permet a les promotores oferir més valor afegit als seus clients. Segons Domodity, aquesta aposta estimula l’adquisició

Barcelona/ Manel Torrejón.- Ja fa molt que es parla de domòtica, un concepte que no ha acabat de tenir èxit. Ni els propietaris s’han sentit atrets pels avantatges de la casa intel.ligent. I encara menys els promotors, mal acostumats a la ràpida venda sobre plànol del seu parc d’immobles. Tot i que, paradoxalment, potser ara que la construcció residencial va cap avall la indústria de la domòtica començarà a eixamplar el seu mercat. Jordi Muñoz (36 anys), fundador de la companyia del sector Domodity, així ho creu: “Avui costa molt vendre una vivenda, de manera que alguns promotors estan apostant per incorporar-hi noves tecnologies amb la finalitat de donar més atractiu al seu producte. I ho fan fins i tot a costa del seu marge de benefici. Del que es tracta és de vendre”.

Segons Muñoz, la llar digital –“un concepte que engloba més accepcions que el terme domòtica”– viu un moment dolç. Perquè són més barates que mai. I perquè el públic està educat: la tecnologia s’ha instal.lat en la vida quotidiana per la popularització dels mòbils i d’internet, i també per la creixent presència d’electrònica, sobretot als cotxes. Muñoz ho resumeix de la manera següent: “Es comencen a valorar més les prestacions tecnològiques d’una vivenda que els materials que s’han utilitzat en els acabats”.

Èxit empresarial
Moltes petites empreses de domòtica s’han declarat insolvents durant els últims anys. “No hi havia mercat”, justifica el fundador de Domodity, que confia en el final d’aquesta tendència. Domodity preveu tancar aquest any amb una facturació de dos milions d’euros.

Entre altres projectes, la firma en aquests moments està equipant vuit habitatges de Grupo Creacasa a Gràcia; 19 de BCR Habitatges a Molins de Rei; un conjunt de cases unifamiliars d’Axira Group al club de golf Masia Bach, a Sant Esteve Sesrovires; i un pàrquing de 110 places amb accés per empremta dactilar a Reus.

Jordi Muñoz entén per llar digital un habitatge que inclogui des d’accessos biomètrics –reconeixement de les empremtes dactilars de la gent que hi viu– fins a un sistema centralitzat d’aspiració –preses en les diferents estances, amb una xarxa que culmina en un dipòsit a la cuina–. Les prestacions són moltes: temperatura regulada de manera intel.ligent; il.luminació, calefacció i persianes controlades des del mediacenter –servidor informàtic que ja comença a presidir, juntament amb el televisor, moltes sales d’estar–, sistema de reg intel.ligent, etcètera. “Són tecnologies que queden dissimulades a la vivenda. I són fàcils d’utilitzar: ni pares o sogres ni qui s’ocupa de les tasques domèstiques de la casa s’espantaran”.

L’empresa truca directament a la porta dels promotors, que al llarg dels últims temps estan apostant per incorporar tecnologies de la llar en fases avançades de la construcció: “És la conseqüència del canvi de cicle del sector. A última hora són conscients que només vendran la vivenda donant-li més valor afegit”.

En aquest mercat hi competeixen grans empreses –com és el cas de Schneider, Honeywell o BTicino–, que fins ara han confiat en l’instal.lador elèctric. “Però la informàtica cada vegada adquireix més força en les tecnologies de la llar, de manera que els que ara guanyem protagonisme som els integradors. Ningú vol ficar cinc empreses en una obra si amb un sol proveïdor n’hi ha prou”.

El Periódico de Catalunya (e.català) 07.04.08

Compártelo