Ahora estás en > Noticias > La nova llei de lloguers vol posar pau entre propietaris i inquilins

La nova llei de lloguers vol posar pau entre propietaris i inquilins

15 de septiembre del 2016

consellera-borras-carles-salaara.cat, 14 de setembre – Una llei que garanteixi l’equilibri de drets entre propietaris i inquilins. Aquesta és una de les prioritats de la futura normativa catalana del lloguer que prepara el Govern. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va anunciar ahir que les bases d’aquesta nova llei estaran a punt el primer trimestre del 2017.

La titular d’Habitatge va encapçalar la primera reunió del grup de treball que ha de fixar els criteris per regular els arrendaments urbans. La consellera va defensar que aquesta proposta ha de ser garantista per als dos actors principals, perquè l’actual llei espanyola “no és útil” i genera “desconfiança i relacions desiguals” entre propietaris i llogaters. De fet, Borràs va afegir que només el 20 % de les persones que viuen de lloguer creuen que és una opció interessant, fet que implica que el 80% restant l’escull a desgrat.

El grup de treball abordarà temes com els règims d’obres, les reparacions i despeses, les causes de suspensió de contractes, la mediació i l’arbitratge, la gestió de la morositat o els increments de la renda. En definitiva, prendrà com a referència la normativa vigent a països més avançats en matèria d’habitatge com Àustria, Alemanya o França. Borràs va remarcar que el Govern pretén donar un impuls al lloguer “perquè sigui una alternativa real a l’hora d’accedir a l’habitatge”.

La trobada, la primera de les vuit previstes, va comptar amb la representació d’altres actors implicats, com el Col·legi d’Administradors de Finques, cambres de la propietat, promotors de la construcció, gestors d’habitatge social, plataformes com la PAH i també d’entitats financeres. De tota manera, cal tenir en compte que actualment la Generalitat no té competències en aquest àmbit, tot i que sí que vol treballar en un marc legal “més adequat”, vàlid per a un futur estat.