Ahora estás en > Noticias > L’últim caramel per construir a l’àrea metropolitana

L’últim caramel per construir a l’àrea metropolitana

9 de Febrero del 2017

xemeneies st adriaara.cat, Andreu Merino, 06 de febrer – Fa sis anys que la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, propietat d’Endesa, i les seves tres xemeneies van tancar les portes, però la seva estructura ha continuat allà, envoltada de l’última gran extensió de sòl sense edificar de l’àrea metropolitana. La silueta de les xemeneies és, de fet, un dels trets més característics de l’skyline de la Barcelona metropolitana i situa en el mapa Sant Adrià de Besòs, un petit municipi ancorat entre Barcelona i Badalona que sovint ha servit d’habitació dels mals endreços de la capital. Per això la tèrmica i les seves xemeneies han esdevingut un símbol a la ciutat i els veïns les volen conservar, tot i que no siguin operatives.

Més enllà de l’element icònic de les xemeneies, l’estira-i-arronsa entre les administracions, Endesa i els veïns des que la central va tancar l’any 2011 se centra en el futur de les 28 hectàrees disponibles que les envolten. La parcel·la de 280.000 metres quadrats sense edificar entre Sant Adrià del Besòs i Badalona (una part ja entra en aquest terme municipal) és un pastís molt llaminer al qual no li falten pretendents. La propietat dels terrenys se la reparteixen Endesa -titular del 42 % dels terrenys-, Banco Santander (28 %), l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (15 %) i el Consell Comarcal del Barcelonès (15 %).

És l’últim gran terreny lliure a l’àrea metropolitana de Barcelona, i el consistori adrianenc, conjuntament amb els de Barcelona i Badalona, el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat, ja treballa per definir el seu futur. Mentrestant, els veïns reclamen una participació real en el procés de decisió. El 2008, 2.135 adrianencs van votar a favor de conservar l’estructura de la central en una consulta organitzada per l’Ajuntament.

Els veïns no volen un altre Diagonal Mar

La clau per desencallar la situació són ara mateix les Tres Xemeneies. El ple municipal de Sant Adrià va aprovar al setembre declarar-les Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La declaració obliga Endesa a conservar l’estructura i a sol·licitar permís a l’Ajuntament si vol fer-hi cap canvi. Un escenari que xoca amb la voluntat de la companyia elèctrica, que tenia la intenció d’enderrocar l’estructura quan va deixar de funcionar. És per això que Endesa va oferir el 29 de març del 2016 al consistori que es quedés gratuïtament les xemeneies i la sala de turbines de l’antiga central.

L’Ajuntament encara no ha respost a l’oferta, però tot sembla indicar que la rebutjarà. “No podem assumir el cost del seu manteniment, i la cessió no inclou els terrenys adjacents”, argumenta l’alcalde, Joan Callau. Endesa, però, encara no ha rebut cap resposta oficial del consistori i no marca cap data límit. “Fins que no sapiguem si l’Ajuntament es queda o no les xemeneies, no pensarem què fer amb la parcel·la del litoral”, asseguren fonts de la companyia a l’ARA.

Front comú institucional

Mentrestant, les administracions han començat concentrant-se en els terrenys i no en les xemeneies. Sant Adrià, Barcelona, Badalona, el Consell Comarcal i la Generalitat han fet un front comú per definir els usos urbanístics dels terrenys, que actualment continuen sent industrials. “Endesa i el Santander hi tenen moltes expectatives dipositades, però també és cert que per canviar els usos hi ha d’intervenir l’administració”, explica el regidor d’Urbanisme de Badalona, Oriol Lladó.

L’objectiu és fer-ho a través d’un Pla Director Urbanístic (PDU), un mecanisme que permet gestionar els canvis urbanístics des de la Generalitat i no des de cada ajuntament de manera individual. Això sí, amb la ratificació dels plens municipals respectius. El mecanisme, a més, permet a l’administració reservar un 15 % del terreny a usos públics. Si no fos així, el percentatge baixaria fins al 10 %. Les quatre parts ja han elaborat una proposta de conveni per tirar endavant el PDU i només falta la firma i l’aprovació de cadascun dels plens per iniciar el procés.

Alguns possibles usos

La Generalitat i els ajuntaments exploren diversos escenaris. A banda de mantenir la categoria de zona industrial, es pensa a construir habitatges, crear una gran zona verda, o una combinació de les dues opcions. De moment, el primer consens entre administracions és alliberar la primera línia de mar, segons explica Lladó. “Volem traslladar terra endins el col·lector d’aigua que passa per la zona”, diu el regidor d’Urbanisme de Badalona. Un pas necessari si es vol, com assenyala, allargar l’actual passeig Marítim. “Això necessita el vistiplau d’Endesa i del Santander. Per tant, haurem de negociar amb ells”, adverteix.

Des del tancament de la central, la voluntat del consistori adrianenc ha sigut edificar un nou barri a la zona, i així ho continua sent. Inicialment, els plans eren que fos d’alta densitat, cosa que els veïns rebutjaven frontalment. Ara l’Ajuntament matisa la seva postura. “Hem arribat a la conclusió que tot l’espai no es pot dedicar a immobles”, diu Callau, fent balanç del procés participatiu iniciat fa gairebé un any. Tot i això, l’arribada d’un gran nombre de persones es dona per descomptat, com demostra l’objectiu de connectar la zona a través del transport públic. “Estem demanant a la Generalitat l’allargament del tramvia. Els nous veïns tindran necessitats de transport”, assegura Lladó.

Qui és qui en el projecte de les Tres Xemeneies?

Endesa i Banco Santander

L’empresa elèctrica és propietària d’un 42 % dels terrenys, i el Banco Santander, d’un 28 %. Endesa no vol pronunciar-se, per ara, sobre quin ha de ser el futur del litoral, fins que l’Ajuntament li digui si accepta o no la cessió de les xemeneies i la sala de turbines. Ha desmantellat l’interior de l’estructura i actualment està descontaminant el sòl dels terrenys, danyats després de 99 anys d’activitat industrial.

Ajuntaments i Generalitat

Sant Adrià de Besòs controla un 15 % dels terrenys pròxims a les Tres Xemeneies, el mateix percentatge del qual és titular el consell comarcal. L’ens agrupa els consistoris de Barcelona, Badalona i Sant Adrià, que també integren l’anomenat Eix Besòs. Es tracta d’un espai de treball conjunt presentat fa un any. La transformació del litoral adrianenc és el gran repte que hauran d’assumir.

Defensors de les xemeneies

La Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies va néixer el 2007. Tot i que Endesa assegura que conserva tots els elements significatius que es van treure de l’interior de l’estructura, la plataforma defensa que s’ha perdut material de valor històric. La seva aposta és preservar l’equipament com a element patrimonial i convertir-lo en un espai cultural que expliqui el passat industrial de Sant Adrià.

Veïns

Els veïns de l’àrea metropolitana demanen a les administracions transparència en la presa de decisions sobre el futur del litoral. L’Ajuntament liderat per Joan Callau encara no ha convocat la segona fase del procés participatiu iniciat el març del 2016.